L’arbre urbà, recurs de futur

Josep Selga

Article publicat per la Diputació de Barcelona en el Butlletí Territori i Ciutat, núm. 49 (2012)

En breu s’editarà una nova publicació de la Diputació de Barcelona, Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari, que posa sobre la taula un tema que ha estat sovint banalitzat. La percepció generalitzada que l’arbrat i la vegetació urbana només serveixen per embellir el municipi n’ha devaluat la seva gestió.

Molts cops la gestió del verd urbà es contemplada des de la mirada desconfiada de qui només veu els inconvenients. Si mirem l’arbre com un recurs disponible per millorar el municipi, veurem que hi ha una gran varietat de respostes a les necessitats dels ciutadans.

Es parla del verd urbà com una millora a les necessitats bàsiques dels nostres pobles i ciutats. Com un afegit que només es pot permetre una societat benestant. Durant molts anys la jardineria ha estat associada a les classes adinerades i encara que fa temps que forma part del patrimoni col·lectiu de moltes poblacions, ha mantingut la consideració de prescindible.

Ara amb la crisi econòmica, alguns municipis han decidit reduir dràsticament els recursos destinats a la gestió del verd urbà amb l’argument que no forma part de les necessitats bàsiques de la ciutadania.

Però també, comencen a aparèixer estudis i treballs en tot el món que parlen dels valors del verd urbà. Més enllà de les diferents sensibilitats que poden condicionar les decisions, existeixen raonaments que parlen del verd urbà com un valor necessari per la habitabilitat d’un municipi.

No es tracta només de fer més agradable el paisatge urbà, sinó de fer-lo habitable. És a dir, convertir un territori en un “hàbitat” adequat per viure els humans en plenitud.

El projecte europeu BUGS, Benefits of Urban Green Space (2004), desenvolupa una metodologia integral per avaluar el paper dels espais verds i la forma urbana en l’alleujament dels efectes adversos de la urbanització, que no només valora els aspectes ambientals, sinó també els aspectes socioeconòmics. En les seves conclusions, destaquem: Cada vegada és més evident que la qualitat del medi ambient urbà és un ingredient clau de la regeneració econòmica de les ciutats europees. L’alta qualitat ambiental ha estat un factor clau en l’atracció d’inversions i la creació d’avantatges competitius. La congestió urbana i la mala qualitat de vida, d’altra banda, allunyen les inversions de les ciutats. La renovació de les zones urbanes amb zones verdes augmenta la qualitat de vida de la població en general i ajuda a reduir l’exclusió social, tenint el major efecte en els membres més vulnerables de la societat. L’espai verd urbà pot ajudar a constituir un marc en què la societat urbana i la cultura poden desenvolupar-se i augmentar la identitat i el sentit de comunitat.

Tal com presenta en el seu informe, Benefits of green infrastructure, Forest Research (2010) la salut i el benestar del ciutadans estan relacionats amb les característiques del seu entorn de vida:

  • Les desigualtats en salut relacionades amb la privació d’ingressos són més baixos en les poblacions que viuen a les zones més verdes. L’efecte és vàlid per a totes les causes de mortalitat i la mortalitat per malalties de l’aparell circulatori.
  • Viure prop de parcs s’associa amb augment de l’activitat física i la reducció dels nivells d’obesitat.
  • Hi ha una clara associació entre la bona salut mental i l’activitat física, i l’accés a un bon espai verd de qualitat pot animar la gent a fer exercici (Department of Health, 2009).
  • Al voltant del 83% de les persones participen més en l’activitat social en els barris amb més vegetació en contraposició amb als d’escassa vegetació, ajudant a la cohesió comunitària.
  • Els beneficis dels espais verds són majors per a les persones dels grups socioeconòmics d’ingressos més baixos.

Qualitat de lloc, es defineix com les característiques físiques d’una comunitat que afecten la qualitat vida de les persones que viuen i treballen (Cabinet Office Strategy Unit, 2009).

Trees and Design Action Group www.tdag.org.uk

Segons Land Use Consultants, 2004, disposar d’una zona verda ben cuidada pot tenir un efecte positiu en les activitats locals i les empreses, i millorar la imatge d’un territori i la confiança dels habitants locals i els inversors potencials. No obstant, l’espai verd de qualitat deficient pot afectar negativament a les activitats locals i les empreses i fer malbé la imatge d’un territori i la confiança dels habitants locals i els inversors potencials.

L’espai verd possibilita l’augment de l’activitat social, la millora de la cohesió comunitària, el desenvolupament local i la reducció dels nivells de delinqüència, especialment en comunitats desfavorides (Bell et al, 2008; Weldon et al, 2007). S’ha demostrat que la disponibilitat d’espais verds animen a la gent a fer servir els espais públics i contribueixen a promoure interaccions socials positives.

El paper de l’arbre urbà

La idea de ciutat està íntimament relacionada amb la idea de l’espai públic com un lloc de trobada de la majoria de les funcions socials i l’arbrat és l’element estructural per excel·lència de l’espai lliure urbà.

L’arbrat pot actuar com element organitzador de la trama urbana, com a coberta dels nostres viaris i per donar escala humana als edificis.

Els espais arbrats confereixen identitat, estructura i significat al paisatge urbà. Els arbres fan més amable la ciutat i li donen coherència. Un passeig arbrat pot ser el recurs urbanístic més eficient per connectar dues parts d’un municipi.

Aquests espais, són llocs que possibiliten la diversitat d’usos i afavoreixen l’encontre i la permanència, és a dir, fan més humà l’espai urbà.

Sense treure valor a l’arbre individual, la contribució més significativa a la ciutat esdevé de la trama arbrada. El conjunt de l’arbrat urbà com a tal, constitueix un sistema. Com a sistema estructura i cohesiona la ciutat i la relaciona amb la resta del territori.

L’arbre com a recurs

Tots sabem que els arbres donen ombra als carrers i edificis, però potser no som conscients que poden millorar el rendiment ambiental dels edificis reduint les despeses de calefacció i sobretot de refrigeració i reduir els efectes de l’illa de calor.

Una bona coberta arbòria millora la qualitat de l’aire urbà per mitjà de la producció directa d’oxigen durant la fotosíntesi i actua com a embornal de CO². Contribueix a eliminar la pols i les partícules en suspensió i té un paper destacat en l’absorció dels contaminants gasosos. Per això i per altres aspectes, milloren la salut de les poblacions locals reduint els costos sanitaris.

Els vegetals llenyosos absorbeixen part de la reverberació tèrmica i lumínica provocada pels materials de la construcció, així com ajuden a reduir el soroll ambiental dels nuclis urbans i redueixen la velocitat del vent.

Així com a l’arquitectura el concepte de confort forma part del criteri de disseny,  cal introduir aquest concepte en el disseny de l’espai públic per veure que l’arbre és l’element urbà que més hi contribueix.

El desenvolupament urbà altera el territori i aquests canvis tenen un impacte significatiu en la hidrologia i l’ecologia d’aigua. Una cobertura arbòria de qualitat proporciona beneficis hidrològics en dues àrees clau: la disminució de les inundacions al disminuir la velocitat de l’aigua de pluja i la qualitat de l’aigua.

Els arbres han estat identificats com elements clau en la lluita contra el canvi climàtic.

L’arbrat urbà no és un problema, és part de la solució d’alguns dels principals desafiaments de la nostra època, des del canvi climàtic fins el declivi de la salut i el benestar. Els arbres treballen per restaurar l’equilibri ambiental i social dels nostres pobles, barris i centres urbans, contribuint a les condicions per a l’èxit econòmic.

Quantitat vs Qualitat

De tot l’expressat en els apartats anteriors es podria despendre que el que cal fer és plantar gran quantitat d’arbres als nostres carrers i zones verdes. Però cal anar més enllà d’un urbanisme que es limita a complir ratis de referència.  No es tracta de tenir molts arbres per habitant, sinó de tenir una cobertura arbòria adequada a la població.

Els beneficis que els arbres aporten a les zones urbanes són proporcionals a les mides de les seves capçades.

Actualment, en la majoria de pobles i ciutats, els arbres grans i madurs estan en clara recessió, mentre que els nous arbres que s’estan plantant tendeixen a ser de varietats ornamentals de petit port.

Hi ha moltes plantacions que per la seva manca d’espai no es poden desenvolupar adequadament i generen més conflictes que beneficis.

Tot això és degut, principalment perquè els arbres són una de les últimes consideracions quan es planifica, es projecta i es gestiona un espai urbà.

Si volem gaudir dels beneficis que ens pot oferir l’arbrat a la ciutat per fer més habitable l’entorn urbà, hem d’introduir les seves necessitats des del moment de la planificació.

El repte de la gestió

Tots els professionals que porten anys treballant en tasques de manteniment municipal tenen la sensació d’estar dins d’un circuit tancat. És a dir, per molt que facis no arribes a enlloc. Quan es volen fer millores hi ha un principi inexorable que pesa sobre tot, l’urgent es menga l’important.

Malauradament, de vegades les circumstàncies fan que algunes tasques no ajudin a  millorar la situació sinó que perpetuen els errors.

Només si es fa un canvi d’escala podrem veure la situació des d’una nova perspectiva. No es tracta de corre més sinó de canviar les premisses.

L’arbre és un ésser viu que canvia de forma i de volum en el temps. Molts dels conflictes que es generen entre l’arbre i els altres sistemes urbans són fàcilment previsibles. És a dir, que unes premisses porten unes conseqüències. Si només actuem quan s’han produït els conflictes difícilment disposarem de suficients recursos com per atendre totes les demandes.

Si volem fer una gestió eficient dels recursos municipals, és imprescindible que introduïm criteris de planificació en les tasques de manteniment del verd urbà. És precisament en aquest sentit que s’ha desenvolupat la Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari de Diputació de Barcelona que s’estructura seguint la lògica del procés de presa de decisions. Així en primer lloc es fa una reflexió sobre l’espai plantable, per passar a continuació a desenvolupar els criteris de selecció tot incloent una taula de selecció d’espècies i finalment incorpora els criteris de plantació. L’objectiu de la Guia és esdevenir una eina d’ajuda a la planificació i la gestió dels arbres de carrers, places i petits espais verds dels municipis de la província de Barcelona.

Referències 

Mark Johnston (1985) Community Forestry: a sociological approach to urban forestry. Arboricultural Journal 9, 121-126

Koen De Ridder (2004). Benefits of Urban GreenSpace (BUGS), Research Summary.

Forest Research (2010). Benefits of green infrastructure. Report by Forest Research. Forest Research, Farnham.

Department of Health (2009). Tackling health inequalities: 10 years on – a review of developments in tackling health inequalities in England over the last 10 years. Department of Health, London.

Cabinet Office Strategy Unit (2009). Quality of place: improving the planning and design of the built environment. An analysis of issues and opportunities. Cabinet Office, London.

Land Use Consultants (2004). Making the links: greenspace and quality of life. Land Use Consultants.

Bell, S., Hamilton, V., Montarzino, A., Rothnie, H., Travlou, P. and Alves, S. (2008). Greenspace and quality of life: a critical literature review. Greenspace Scotland, Stirling.

Weldon, S. and Bailey, C. in collaboration with O’Brien, L. (2007). New pathways to health and well-being:summary of research to understand and overcome barriers to accessing woodland. Forestry Commission, Scotland.

Diputació de Barcelona (2012) Guia per a la selecció d’espècies de verd urbà: arbrat viari. Josep Selga, Anna Terricabras i Asier Ibero.

Diputació de Barcelona (2001) Plecs de prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds. Joaquim Bosch, Xavier Candela, Gerard Jané.

No Trees, No Future. Trees and Design Action Group, 2008

The Canopy. Trees and Design Action Group, 2011

Trees in the Townscape, A Guide for Decision Makers, 2012